SEGUEIX EL MARTINET ROS

 PER SANTA MARIA D'AGOST


Tres visites breus al parc del Falgar, en tres dies consecutius, ben aviat al matí, per la Mare de Déu d'agost. Dominen amb molt els esportistes, sigui en grups o solitaris, siguin ciclistes o corredors, siguin homes o dones de gairebé totes les edats. L'esport ha esdevingut una religió sacra i els espais naturals -encara que siguin periurbans com és aquest- s'han transformat en circuits esportius on la gent corre o roda sense deixar de mirar el cronòmetre. Però cal admetre que en un espai tan trillat, el seu pas no provoca gaire mal, diferent és el que passa a l'alta muntanya. El segon col·lectiu més present és el dels passejadors de gossos. El tema de si haurien d'anar lligats els cans donaria per a molt, però un cop més ha de prevaldre la responsabilitat dels amos. El que no és de rebut, com vam poder veure, és el llançament de pals a l'aigua de l'estany per animar al gos a recollir-los, tot provocant el pànic d'ànecs i cabussets. 

Segueix el martinet ros Ardeola ralloides a l'estany gros. Apareix de forma tímida a la riba de l'estany, mig amagat entre la vegetació de Lycopus i canyes, disposat a capturar petits peixos o insectes aquàtics. De cabussets en comptem una vintena llarga entre adults i joves, de fotges només en localitzem tres. Dos colltorts emeten el seu reclam penetrant i exòtic, però en un to molt més discret, com en sordina. Probablement estan de pas. És el tercer cop que veiem aquesta espècia a l'espai. 


Aegithalos caudatus

Martinet ros


Ha visualitzat la possible presa



Cel enterbolit pel fum dels incendis a la península



Espai natural o circuit esportiu

Actituds poc curoses amb el medi ambient

Gaig

Els gats, depredadors implacables al medi

Orenets joves reclamant aliment vora el riu


Colltort Jynx torquilla

Abellerol Merops apiaster

Polygonum persicaria

Bitxac femella Saxicola rubicola

Cabusset Tachybaptus ruficollis


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, agost 2025


TRES MARTINETS DIFERENTS AL FALGAR

 OCELLS AMB CALORADA


Aquests dies de calorada extrema les caminades pel parc del Falgar i rodalia s'han de fer forçosament a primera o darrera hora del dia, la resta del dia resulta insofrible. Una parella de martinets menuts passen l'estiu a l'estany gran. Costa de veure`ls, ben amagats com són a la densa vegetació de la riba, però amb sort i paciència poden acabar sortint. Com el mascle, que volant s'atura en el canyís i observa hipnotitzat les verdes aigües de l'estany per intentar capturar alguna presa. Dos dies després descobrim la femella, camuflada dins del canyis, que immòbil i expectant, allarga el coll amb parsimònia per llançar un precís cop de bec a la possible presa desprevinguda. Un solitari martinet ros s'instal·la dos dies al parc i el veiem aturat a la riba de l'estany, en la mateixa actitud. Potser és la primera vegada que veiem aquesta espècie a la zona. Al riu Congost, a la riba, un tercer martinet, el blanc, s'atura al canyar o a la mateixa riba del riu. Tres ardeids, que se sumen als habituals bernats pescaires. Altres ocells observats o sentits al Falgar i al parc fluvial del Congost aquests dies d'agost són l'ànec coll-verd, fins a una vintena d'exemplars a l'estany, el cabusset, uns 27 exemplars entre adults i joves, ja poques fotges i poques polles d'aigua, dues xivites, que passen en vol, abellerols, oriols, una tórtora comuna, un picot verd aturat al bosc de ribera, picot menut, incomptables tudons, molts rossinyols, una bosqueta vulgar, tallarols, el trist, cogullades, verdums, caderneres, gafarrons, mallerengues carboneres, estrildes, pardals, estornells, rossinyols bords, garses, dues cornelles, una parella de bitxacs, orenetes, roquerols, ballesters i algunes sorolloses cotorres de dues espècies, pit gris i Kramer. De falciots negres ja no en queda ni un, ja s'han tornat a l'Àfrica. 

















Verbascum sinuatum

L'herbassar segat







TOTES LES FOTOS  @ Jordi Cebrian, agost 2025





EL FAISÀ I LA NYÀMERA

 IMATGES DE SETEMBRE AL FALGAR Un solitari mascle de faisà s'obre pas als herbassars propers a l'estany i no sembla massa intranquil...